dimecres, 3 d’agost del 2011

Ciutat agredolça

El primer dia a Marraquéix vam parlar de l'amabilitat d'aquesta societat. Doncs bé, cal dir que hem pogut comprovar que no totes les persones d'aquí la comparteixen. Ahir, vam conèixer la cara menys amable d'aquesta ciutat.

Tot va començar quan ens dirigíem a un mercat tradicional Bab Doukala. Allà, un home molt amable, a partir d'ara Abdoul Mustafa, ens explicava que trobaríem el mercat tancat degut al Ramadà. D'aquesta manera es va guanyar la nostra confiança i, com si es tractés d'un amic, ens va ensenyar com viuen allà, com treballen, recintes de mesquites on resaven, etc. En resum, una guia per la medina que només un vehí com ell ens podria fer.

A l'acabar la visita, l'Abdoul Mustafa ens va portar a la botiga d'un amic "berebere" (ho poso entre comes perqué desprès d'un dia als souqs dubtem de la seva veracitat) on vam poder comprar coses de qualitat.

Acabada la compra, l'Abdoul ens va convidar a fer un té a casa seva. Allà mateix, i després de mitja hora, va ser on ens va començar a oferir excursions amb taxistes amics seus. Va ser en aquell precís moment on tant jo com l'Ivan vam veure que no era un amic si no un guia que havia fet la seva feina sense ni tan sols preguntar-nos-ho. A partir d'aquell moment, la tensió de la situació va anar en augment i ens va demanar que li paguèssim 100€ entre els dos, apel·lant a aquella bona visita que ens havia donat, sense ni tan sols consultar-ho. Per sort, nosaltres no portàvem aquells diners en efectiu i li vam pagar uns 68€ entre els dos, gens car per una visita com aquella però no ens van agradar gens les maneres. A més, cal tenir en compte que avui hem aconseguit dues excursions (3 dies al sahàra i 1 al vall d'Ourika) per 90€ cadascú tot inclós. Està clar que, comparant preus, ens va timar.

Malgrat això, el dia d'avui sencer reflexionant ens ha portat a pensar que, si es té en compte la pobresa en la que viuen, 34€ cadascú no són res comparat amb els dos mesos que aquella familia podrà viure gràcies a nosaltres. A més, vam poder veure com una nena de 10 anys era la persona més feliç del món amb una simple agulla de ganxet i un llapis de l'Ikea que ens va demanar que li regalèssim.

Què són 35€, un llapis de l'ikea i una agulla de ganxet comparat amb la felicitat que desbordava aquella familia?

6 comentaris:

  1. M'he oblidat comentar-vos que irem 3 dies al sàhara i no ens podrem connectar, a la tornada us ho expliquem!

    ResponElimina
  2. Aiiii...!!! Quan he començat a llegir la vostra experiencia, de seguida he pensat..q us havien demanat calers.. !!! Aquests marroquins... us devien veure amb cara d'inocents.. espero que l'excursio del desert l'hagueu contractada amb algu de confiança...!!! pq si us hem de venir a buscar no conec el camí.. jjaj.. q us ho passeu be.. i feu forces fotos...!!!

    ResponElimina
  3. Espero que us ho passeu be, no us fiqueu a cases de desconeguts, penseu que ells estan a casa seva i vosaltres no, per lo tant ells saben com enrredar-vos i la necesitat agudisa els sentits per la supervivencia i mes saben que veniu de un continent en que segons lo que senten a dir no ens falta de res.
    Memoritzeu al movil el telefon de la embaixada d'españa i el de la policia, i si us pasa qualsevol cosa com la de ahir no dubteu en trucar.
    Ells si no m'equivoco tenen mes por de las represarias que nosaltres aqui ja que las lleis son mes duras, no se si has sentit a parlar de la llei del talion (ojo por ojo diente por diente).
    Adeu i que hos vagi molt be.

    ResponElimina
  4. Ah i si agafeu algun taxi pacteu avans el preu, aixis evitareu mals entesos.

    ResponElimina
  5. CALLEJEROS VIAJEROS MARRAKECH PARTE 1
    http://www.youtube.com/watch?v=kaNyhWZY50o

    ResponElimina
  6. kuideuvos!!!!!!!!
    pero k farieu sense coses sucoses per explicar????
    montse, vict, jmª

    ResponElimina