Després de llegir molt sobre marraquéix, en concret sobre l'època del ramadà, m'esperava una gent molt calmada. Aquest fet semblava complir-se. Alguns àrabs, que ens acompanyàven en el vol cap a Marraquèix, demostràven com aquests no malgasten esforços envà durant aquest període de l'any.
Un cop a Marraquèix, ens vam adonar d'un altre tret diferencial dels marroquins, la seva atenció i amabilitat. El conductor de l'autobús, sense necessitat de fer-ho, avisava a tots els turistes del lloc on havíem de baixar i ajudava a una dòna autòctona a baixar un cotxet. No prou amb això, el conductor va tornar a mostrar aquesta qualitat desviant la seva ruta per acostar-nos just davant el nostre hotel.
Però, tal i com és de suposar, aquestes no són les úniques diferències que hem pogut observar en la nostra primera tarda al Marroc. SI algun dia viatgeu a aquest país no conduïu cap vehicle. És més, en cas d'anar a peu millor vigileu els 360 graus que us envolten.
Un cop a la plaça principal Djemaa el Fna ens hem adonat d'una altra cosa característica d'aquesta societat. En ella hi viuen els millors comercials de tot el món. Diem això per diverses raons: En primer lloc, els venedors marroquins són tant insistents que el primer dia marxaries corrent d'aquella plaça. En qüestió de 5 minuts hem hagut de d'inventar-nos més de 3 excuses per no aturar-nos, entre elles "otro dia", "más tarde" o "luego". En segon lloc, aquests saben com treballar-se a la clientela. És normal que al mig de Marraquèix sentis cantar "la lluna, la pruna vestida de dol"? Sí, i no una vegada sinó 3 en una sola nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada