Marroc, país de guies

Després de passar 7 dies en aquest país tant jo com l'Ivan hem coincidit en una cosa. AQUÍ TOTHOM ÉS GUIA! Quan dic tothom, volem dir tothom, des d'un nen de 6 anys fins a l'home jubilat. La població d'aquest país viu en tanta misèria que aprofiten qualsevol oportunitat per treure's uns calers.

Avui mateix, sabent on erem i on anàvem, 1 nen i dos espontanis, que no sabem d'on han sortit, han aconseguit que decidíssim donar una volta de 45 minuts a la muralla de la ciutat només per esquivar-los. El pitjor, és que sabíem que estàvem a 5 minuts d'allà on volíem anar, el Palau Reial.

A part d'aquesta experiència, constantment trobem a gent, com l'Abdoul Mustafa, que intenta fer-nos de guia sense preguntar o ens envia cap a zones poc concorregudes on haguem de necessitar la seva ajuda. Per sort, la nostra primera experiència ens ha ajudat a evitar aquesters situacions. Això fa que haguem de desfer-nos dels múltiples guies d'aquesta ciutat amb contundents evasives amb les seves corresponents fugides. Això sembla molt dur però, malgrat dir-los 30.000 vegades que no necessitem la seva ajuda, sembla que en l'aprenentatge d'idiomes cap d'ells es va mirar la negació.

Com diu l'Ivan: SÓN MU PESAOS...