El comiat

Ha arribat el moment de marxar. Aquests dies al Marroc hem rigut molt però ens hem donat conta de moltes coses de les quals seguirem escriguent algun article. No obstant, no voliem deixar aquest país sense fer un article sobre la pobresa.

És cert que des de Catalunya se'ns diu que Marroc, així com altres països d'Àfrica, són països pobres. Això, en moltes ocasions ens fa sentir culpables, pensant que el preu del nostre desenvolupament és el seu subdesenvolupament. No obstant, almenys al Marroc, això no és cert.

Aquests dies, caminant per tota la ciutat de Marraquèix, hem pogut veure les diferents zones de la ciutat, des de les més pobres a les més riques. Això et fa obrir els ulls i t'adones que els culpables de la pobresa de gairebé un 75% d'aquesta societat no som nosaltres sinó les grans diferències socials dins el seu propi país.

En primer lloc, cal destacar el monarca del país. Aquest disposa d'una casa i un palau a totes les ciutats importants del país. A part del cost d'aquests, també cal comptar el seu manteniment. Aquest manteniment no només consta de llum, aigua i gas, sinó que a tot això cal sumar-li el sou de la gran quantitat de militars que vigilen les seves pertinences, les 24 hores del dia 365 dies a l'any.

A part d'aquest i la classe alta, els quals viuen a golfs, els que podríem considerar la classe mitja de la ciutat viuen amb uns nivells de renta bastant superiors als nostres. Aquests tenen barris apartats, plens d'hotels i comerços amb preus europeus, per així no haver de barrejar-se amb la pobresa.

Malgrat aquestes grans diferències socials, els mitjans de comunicació del país s'encarreguen d'ensenyar-los com nosaltres vivim de meravella, generalitzant a tot Europa, en comptes d'ensenyar-los com viu la gent del seu mateix país. D'aquesta manera, aquests aconsegueixen una cosa curiosa: l'atordiment de la massa social i odi cap a Europa. Així, els treballadors dels comerços, pensant-se que els turistes són els culpables de la seva pobresa, els treuen tot el que poden i, així, enriquèixen als seus amos. Quan despertaran les masses d'aquests països?