Quan la seguretat no importa

El dia d'ahir va ser tranquil·let. Simplement ens vam donar conta d'una cosa: Les excursions preparades no valen per res. En primer lloc, un paga per visitar més botigues que no llocs interessants. En segon lloc, el que es paga normalment serveix pel transport, els guies s'ho cobren a part. Evidentment, no estem parlant de quantitats desorbitades però un avís de l'agència seria un detall. A part de tot això, sempre aprofiten per portar-te als restaurants que els interessa. Ahir mateix ens demanàven 120 Dh, l'equivalent a 11,50€ per un menú sense beguda.

Malgrat això, pagar pel transport és important, ja que intentar agafar un vehicle al Marroc vol dir jugar-s'hi la vida. Tant cotxes com busos condueixen pel mig de la carretera i s'adelanten mutuament. Si vas amb un bus, no miris la carretera. Pel conductor el més important no és la vida dels passetgers, sinó arribar a temps per poder menjar després d'un dia en dejú. A part d'això, ens encanta el seu sistema de ventil·lació. Aquest consisteix en deixar la porta del bus oberta.

Evidentment, tot això són avantatges pels taxistes, ja que fa que un vulgui anar a peu a tot arreu. D'aquesta manera, minut rere minut un pot sentir com aquests piten i t'ofereixen pujar al seu vehicle. Per acabar, només volem fer-vos una aportació: Cada dia caminem mínim uns 10 Km diaris.